El dia del llibre

El Dia Internacional del Llibre és una festivitat celebrada a nivell internacional amb l'objectiu de promoure la lectura. El seu origen el trobem en la Diada de Sant Jordi, celebrada a Catalunya, on ha estat tradicional des de l'època medieval: per als homes, donar roses a les seues amants; i des de 1925, per a la dona, donar un llibre a canvi. El 1930, es va fixar la data al 23 d'abril, dia de l'enterrament de Cervantes, com a dia del llibre. A nivell internacional, el 1995 la UNESCO instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor.

Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla (1897-1981), escriptor català, i el 23 d'abril de 1616 del calendari julià (3 de maig de 1616 del calendari gregorià) també va morir William Shakespeare (1564-1616), escriptor anglès. També és la data de la mort de Miquel Lluís Vives i del naixement de Vladimir Nabokov, entre d'altres.

Ací teniu una auca on s'explica aquesta llegendaria tradició: Auca del llibre i la rosa.

Vaga i esquirol

Vaga i esquirol: quin és l'origen d'aquestes dues paraules tan utilitzades aquests darrers dies?

La paraula vaga (aturada col·lectiva de la faena per part dels assalariats per tal d'obtenir alguna reivindicació, relativa, generalment a millores de sou o de les condicions de treball) prové del mot llatí vacare "ser buit", i més tard "tenir temps", "estar desocupat, ociós". Altres paraules que tenen aquesta mateixa arrel són vagarejar, evacuar, vacances i vacuïtat.  "Estar en vaga" i "no treballar" són accepcions usades per Llull i Muntaner. No és fins al segle XIX que el mot prengué el sentit laboral actual. 

Quant al mot esquirol (persona que rep una remuneració a canvi de no seguir una vaga; és a dir, que accepta treballar a una empresa en què els seus treballadors fan vaga. També rep el nom d'esquirol aquell treballador que no acata la decisió d'una majoria d'iniciar una vaga i continua amb el seu treball) no està ben bé clar l'origen. La versió més acceptada diu que el terme esquirol prové del poble de Santa Maria de Corcó on hi havia un antic hostal (que primer fou un mas, documentat des de 1327) de l'Esquirol (actualment “mas el Perai”).

«	L’Esquirol o Santa Maria de Corcó, que tot és una mateixa cosa, és un típic poble-camí nascut durant el segle XV al pas del camí ral d’Olot a Vic. El nucli inicial era un hostal enclavat en un antic mas anomenat avui El Perai. Sembla que l’amo de l’hostal tenia un esquirol engabiat, de forma que el lloc fou conegut ràpidament com l’Hostal de l’Esquirol. Hi ha, però, qui veu en el nom Esquirol una deformació del mot quer (roca), que escauria perfectament a aquest lloc tenint en compte l’orografia a del poble.	»
—Generalitat de Catalunya, Camí de Sant Jaume, l'Esquirol -Vic

Alguns dels vilatans de l'Esquirol, és a dir, de Santa Maria de Corcó, substituïren els treballadors en vaga d'una fàbrica teixits de Manlleu o de Roda de Ter el 1852. Arran d'això, "esquirol" va començar a fer-se servir per referir-se despectivament aquells que no seguien una vaga. Ara bé, Coromines desmenteix aquesta versió i diu que en francés, 'faire l'écureil' és acomplir una faena inútil. En d'altres llengües els obrers no solidaris reben epítets animals comparables: angl. rat, fr. renard).

L'aragonès Baltasar Gracián usava el catalanisme esquirol amb el significat de "persona insignificant". 

Continua dient Coromines: "Des de la idea del mamífer bellugadís i diminut, es degué passar a "homenet que es belluga molt i sense motiu, manefla, cul d'en Jaumet i barret de rialles", des d'on era fàcil arribar a "persona insignificant, sense caràcter", aplicat pels obrers solidaris als confrares que s'ajupien a les exigències dels amos".  

Estellés, poeta de meravelles.

Poeta de meravelles, Vicent Andrés Estellés és el títol del documental amb què Dossiers vol retre homenatge a qui està considerat l´Ausiàs March del segle XX. Per això, el reportatge fa un passeig poètic pels seus versos, que parlen de la vida i de la mort, de l´amor, del sexe, de la misèria, de la fam i del poble. Versos escrits amb paraules senzilles, clares i directes, però que utilitzades per Estellés adquireixen un valor líric altíssim. I és ara quan Dossiers ha preparat este reportatge perquè va ser el 27 de març de 1993, ara fa 19 anys, quan Estellés moria a València. Deixava escrits milers i milers de poemes que han marcat les últimes generacions de valencians. Per tractar-se d´un poeta contemporani, en el documental podrem disfrutar dels versos d´Estellés recitats per ell mateix. L´escoltarem en diferents moments de la seua vida, parlant del que, per a ell, és la família, l´amor que professa per Isabel, la seua dona, o la profunda tristesa i el dolor que pateix quan mor la seua filla de només tres mesos. I també de la passió que sent pel seu país.

(Font: www.rtvv.es)

Llibres del tercer trimestre

Les lectures obligatòries de la tercera avaluació són:

3r ESO: Dario Fo, ¡Ací no paga ni Déu!, editorial Bromera.

-¿Què fa un cabàs ple de queviures en una casa com aquesta, on el menú únic consta de sopa de menjar de canari amb cap de conill congelat? ¿Es poden intercanviar embarassos sense cap intervenció mèdica? ¿Pot resultar embarassat de rebot un guàrdia civil amb bigot? Tot açò i més li ho aclareix, o li ho embolica més, aquesta obra, perquè quan la fam ens obliga... ¡Ací no paga ni Déu!

1r BAT: Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen, edicions 62.

-Aquesta novel·la de ciència-ficció explica la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble anomenat Benaura. En Dídac és atacat per uns joves del poble perquè és negre. Cau a l'aigua i l'Alba, que ho veu tot, es tira per salvar-lo. És aleshores quan...

Procureu fer-vos amb ells tan prompte com us siga possible... i no deixeu la lectura per a l'últim dia!

En bon valencià

Moltes vegades tenim dubtes a l’hora d’escriure en valencià. O bé no tenim clar si les expressions o les paraules que fem servir habitualment són correctes o són barbarismes. Davant aquestes incerteses podem recórrer a Twitter on hi ha iniciatives adreçades a ajudar-nos a usar la nostra llengua de la manera més correcta possible. Per això, hui us presentem la magnífica iniciativa d’En bon valencià, la qual cada dia ens fa arribar una proposta normativa per a utilitzar el valencià correctament i adequadament. Com? Us hi deixem els enllaços per tal que us hi adheriu: versió Twitter i versió Facebook.

(Font: ACL El Tempir d’Elx) 

Vídeo sobre els dialectes de la llengua.

El vídeo té uns anyets però explica molt bé tot allò que estem treballant a classe.

 

Les varietats diatòpiques o geogràfiques